Lents de contacte

Lents de contacte

Les lents de contacte milloren la visió i actualment permeten que el 90% de les persones amb defectes de refracció ocular puguin corregir-los. En algunes  ametropies, com per exemple una miopia considerable o una curvatura pronunciada de la còrnia, les lents de contacte són fins i tot més eficaces que les ulleres.
A l'èxit de les lents de contacte ha contribuït de forma decisiva la fabricació de materials permeables a l'oxigen i tolerables per l’ull. Ja l'any 1509, Leonardo Da Vinci va realitzar els primers intents de corregir un problema de visió mitjançant sistemes òptics amb contacte ocular directe. Les lents de contacte com les coneixem avui en dia, és a dir, de plàstic i amb una forma que s'adapta a la còrnia de l'ull, s'utilitzen des de finals dels anys 30.

Actualment, el 20% de la població nord-americana amb problemes de refracció ocular utilitza lents de contacte, mentre que a l'Europa Occidental aquesta xifra se situa entre el 7 i el 9% però augmenta dia a dia gràcies a la incorporació de nous materials més còmodes.



Tipus de lents de contacte

L’origen de les lentilles es troba en les lentilles rígides. Posteriorment, van aparèixer les semirígides i finalment les lents de contacte toves, amb un percentatge d'aigua cada vegada més elevat.

Originàriament, les lentilles es composaven únicament de polimetilmetacrilat (PMMA). Les lentilles rígides posseeixen unes propietats òptiques excel·lents, són fàcils de netejar i precisen d'una cura mínima. No obstant això, el PMMA no és permeable a l'oxigen i l’ull no les tolera fàcilment.

La silicona  i el fluor permeten que les  lentilles siguin més permeables a l’oxigen. Així van sorgir les lents de contacte semirígides.

Les lentilles toves no es van fabricar fins a la dècada dels 60. El principal component és l’hidroxietilmetacrilat (HEMA) i el seu percentatge d'aigua oscil·la entre el 50 i el 85%. Com més elevada és la seva proporció d'aigua, més permeables a l'oxigen.

La concentració d'aigua es pot augmentar si s’uneixen altres components a l’HEMA. Els nous materials biocompatibles i les lents de silicona són una alternativa per a aquelles persones intolerants a altres tipus de lentilles.

Actualment, les lents de contacte toves es poden classificar en dos grups: les convencionals i les d'un sol ús.

Les lents de contacte toves convencionals s’han de reemplaçar cada any o any i mig i és necessari seguir-ne la rutina de manteniment de forma acurada.

Les lents de contacte d’un sol ús s’han de reemplaçar freqüentment. Cada fabricant estableix el termini d’ús de cada lent, que oscil·la entre 1 i 30 dies.

 

Consells sobre les lents de contacte:

Cal que un professional realitzi l'adaptació de les lents de contacte.

El tipus de lent dependrà de diversos factors com la curvatura de la còrnia, el tipus i quantitat de llàgrima, l'ús, etc.

La higiene diària és molt important per evitar infeccions o alteracions oculars. Cal acudir a l’òptic si es tenen molèsties per  evitar que es creï una incompatibilitat al material.

És important seguir les indicacions de reemplaçament. Si s’excedeix el termini d’ús aconsellat, el fabricant no garanteix les propietats del material.