Les anomalies visual mes comuns

Els defectes refractius es classifiquen en tres grups: miopia, hipermetropia i astigmatisme.

Miopia

La miopia és una disfunció visual que afecta la visió de lluny.

Els nens miops tendeixen a aclucar els ulls per veure millor de lluny, s’acosten a la televisió, a classe demanen seure a les primeres files, o copien del quadern d'un company perquè no veuen la pissarra.

Les causes poden ser genètiques o ambientals, tot i que el percentatge de miops  a causa de sobreesforç de la visió de prop degut a condicions de treball inadequades o una dieta desequilibrada és més elevat.

Per tal de prevenir la miopia és important tenir cura de les condicions ambientals com la llum o la nutrició. Un tractament adequat inclou unes lents correctores de prop o teràpies visuals.                                       

 

Hipermetropia

La hipermetropia és una disfunció visual  que afecta la visió de prop.

Quan naixem, tots som hipermetrops. A mesura que creixem la hipermetropia disminueix fins a valors fisiològics normals entorn de mitja diòptria.

La persona que pateix hipermetropia ha de forçar contínuament la vista per enfocar els objectes de prop. La dificultat per enfocar de prop pot produir mal de cap, llagrimeig, picor d'ulls, desenfocament després d'una estona d’esforç, etc.

                     

Astigmatisme

L’astigmatisme pot afectar tant la visió de lluny com la de prop.

Es deu a una deformació de la còrnia, que deixa de ser esferoïdal i es corba més d’un costat que de l’altre, com si es tractés d’una pilota de rugbi.

Quan naixem també podem patir astigmatisme, però el grau varia poc a mida que creixem.

Hi ha altres tipus d' astigmatisme que no es deuen a una deformació de la còrnia. S’anomenen astigmatismes interns o cristal·lins. Aquests tipus d’astigmatismes solen causar més símptomes ja que fluctuen amb l'esforç visual.

L'astigmatisme es compensa amb l'ús de lents oftàlmiques tòriques.

 

 

Vista cansada

També s’anomena presbícia. S'origina per un enduriment del cristal·lí que perd la seva elasticitat i fa que l'ull perdi la capacitat d'enfocar a diferents distàncies, de manera que la visió de prop empitjora i és més borrosa.

Aquest trastorn es corregeix amb ulleres bifocals o progressives o amb lents de contacte multifocals. Es diagnostica amb un examen integral de la vista.

Si no es corregeix, pot causar marejos, mal de cap, irritació i, fins i tot, dolor ocular.

                                     

Glaucoma

S’origina per l’acumulació de líquid en el globus ocular que augmenta la pressió intraocular. No és dolorós, ni presenta símptomes clars.

És la segona causa de ceguesa en el món. Per això és tan important detectar-lo a temps. A Espanya prop d'un milió de persones podrien patir glaucoma, encara que la majoria ho desconeixen.

Una vegada es detecta, es tracta amb col·liris que disminueixen el líquid o n’afavoreixen l’expulsió. Si aquests tractaments no són eficaços, també es pot tractar amb cirurgia làser.

 

Retinopatia diabètica.

S’origina per l'alteració dels vasos sanguinis de la retina. Afecta persones diabètiques siguin insulinodependents o no.

És causa de ceguesa i tampoc presenta símptomes. Per això, és recomanable que les persones diabètiques realitzin un examen oftalmològic cada any.

Els edemes maculars, o acumulació de líquid provinent de la retina, i la retinopatia diabètica proliferativa, o gotes de sang que dificulten la visió, s'intervenen amb làser. Si la sang es concentra en el centre de l'ull, o humor vitri, es practica, sota anestèsia local, una incisió per retirar l’humor  vitri i substituir-lo per una solució salina. Aquesta intervenció es coneix com vitrectomia.

                                 

Cataractes

S’originen per la pèrdua de transparència del cristal·lí, i sembla un cristall entelat.

És molt habitual en la gent gran i afecta a més del 50% de la població entre 65 i 75 anys i a més del 70% de les persones de més de 75 anys.

Si no es corregeixen, la visió empitjora progressivament.

Existeixen diversos mètodes d’intervenció. Un dels més recents és la facoemulsificació per ultrasò, que consisteix en una petitíssima incisió a través de la qual s'aspira la cataracta i s'introdueix una lent intraocular. Després de la cirurgia, la cataracta no es reprodueix però la càpsula que s’implanta es pot tornar opaca en el 50% de les persones i cal tornar a corregir.

 

La Seguretat Social cobreix la cirurgia de cataractes.